Una nova etapa començava per  a La Inestable. Jaume Sanjust no només es va reafirmar com a coordinador, sinó que es va assentar com a suport financer de La Inestable. En aquesta nova etapa, el grup va concentrar tots els seus esforços en la representació anual a la Festa Major de Bellaterra. I en Cristian Treceño es va encarregar de la direcció durant els següents quatre anys.

Aquestes van quedar a càrrec d'un vell conegut, en Paco Alborch.

 Obres com "Diner negre", "El lindo Don Diego", "Catalans a la romana", "Los intereses creados", "Políticament incorrecte", "L'hostal de la Glòria" o "Arsènic per compassió".

​

Per tal de donar continuïtat a la direcció del grup, no va ser pas necessari buscar fora, doncs, Quirze Casablancas, qui formava part del gruix d'actors fins aleshores, es va erigir en la direcció de la companyia amb el recolzament de la resta d'actors. Durant els següents tres anys, es van muntar les obres "Sainets de la vida picaresca", "L'hàbit no fa la monja" o "La cantant calba"

 

A més, des de la marxa d'en Paco Alborch, en Jaume Sanjust deixà d'exercir com a coordinador, tot i que mai se'n desvinculà. Des d'aleshores la coordinació s'havia convertit en una tasca cooperativa d'alguns dels actors de la companyia.